La setmana vinent marxo de viatge de feina a Dublín, concretament de dimecres a dissabte. Aquesta serà la primera vegada que em separo del baby i crec que serà tota una prova per a mi com a mare. No vull dir que marxo amb pena, perquè no seria veritat. El cert es que m'he obligat a mi mateixa a acceptar aquesta oportunitat de fer aquest viatge. Era la primera vegada en 3 anys que em volien portar de viatge per ajudar en un projecte i tot i que al principi vaig dir que no anava, m'ho vaig rumiar una mica, li vaig comentar al meu home i vaig canviar d'opinion al veure que el meu home em donava suport i que ell es podrà combinar els horaris per portar i recollir al baby de la guarde i cuidar-lo el dissabte fins que arribi a la tarda.
Tan de bo tot vagi be i el baby no em trobi gaire a faltar. He de ser positiva, segur que amb aquest súper pare que te, segur que el baby estarà molt be!
Jo penso gaudir de l'experiencia tot el que pugui, perquè no tindria sentit que hagués decidit anar, canviar tot el planning setmanal, ficar al meu home pel mig i que jo al final em passes 3 dies plorant per les cantonades, no trobeu? Ara em toca aprendre molt, aprofitar l'experiencia, fer contactes (que sempre va be) i anar a tots els "events" als que em convidin!
La mama moderna deixa de ser mama per uns dies.... Ui, ara m'he passat, ho retiro, ho retiro.... La mama moderna serà mama-Skype per uns dies :-p