El meu regal/desig de nadal ha arribat anticipat aquest any: el baby ja dorm a la seva habitació!
Vam posar el llit a la seva habitació el mateix dia que tornàvem del viatge a Catalunya. La idea era que s’ho trobés tot ja canviat i que amb una mica de sort no recordés gaire la manera en al que dormia abans del viatge.
Al baby li va agradar el seu nou llit des del primer moment i sobre tot la idea de que podia pujar i baixar sempre que volgués.
Aquesta és la rutina que fem servir ara:
El baby puja al seu llit ell solet i nosaltres li diem que el seu nino NicoTico l’està esperant al coixí per dormir amb ell, després seiem a la catifa al costat del llit, intentem que no hi hagi contacte visual. El baby veu el nostre cap a través de la barana proctectora i sap que estem al seu costat, però ni el mirem ni li seguim les converses.
Normalment el baby rondina i diu que no vol dormir i comença a parlar i posar-se dret al llit, llavors la clau és el no parlar-li gaire ja que si li comencem a dir que "no, no, no", ell riu perquè es pensa que és un joc, així que el que fem és ignorar-lo i de tant en tant amb veu suau dir-li que “bona nit guapo, és hora de dormir”. Al final s’aburreix que ningú li segueixi el rotllo, s’estira, es relaxa i finalment.... molt finalment s’adorm.
Aquí us deixo la foto del meu noi heroi, NicoTico for president!